Saber fer

El saber fer (en anglès, know how, i en francès savoir faire, forma coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia i de coneixement en general per mitjà de l'experiència.

En els últims temps, s'ha començat a utilitzar habitualment en l'àmbit del comerç internacional per denominar als coneixements preexistents, no sempre acadèmics, que inclouen tècniques, informació secreta, teories i fins i tot dades privades —com a clients o proveïdors—. El saber fer té una directa relació amb l'experiència, és a dir la pràctica perllongada que proporciona coneixement i habilitat en l'elaboració o disseny d'un projecte i que es poden reutilitzar al moment de realitzar altres projectes semblants o d'afinitat al mateix.

El saber fer descriu l'habilitat amb què compta una persona o organització per a desenvolupar les seves funcions, tant productives com de serveis, com per exemple àrees de comptabilitat i recursos humans, entre d'altres. S'acostuma a transmetre oralment dintre d'una entitat, tot i que responent a criteris d'excelència i qualitat total, per poder mantenir el coneixement per part de l'empresa o organització independentment de conservar o no els seus treballadors. No obstant això, cada vegada es fan més esforços per a intentar plasmar-ho en llibres blancs, manuals, guies i altres tipus de documentació interna.

Recentment, l'administració pública també està adoptant aquest sistema per millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa pública, i convertir-lo en un actiu de l'administració pública.^[1]